Aquest article està centrat en l’estudi de l’original programa iconogràfic del frontal d’altar de Sant Vicenç d’Espinelves (Osona), així com en la més que possible relació d’aquest amb la litúrgia i paralitúrgia que es duia a terme a la catedral romànica de Vic a la segona meitat del segle xii. Per poder remarcar el transfons litúrgic existent en la concepció d’aquest programa iconogràfic, la nostra anàlisi se centrarà en l’estudi tant de la litúrgia com de l’espai en el qual aquestes cerimònies es duien a terme.