Hola a todos
Buenas observaciones, Xavi. Avancemos un poco más.Está claro que, a juzgar por los testimonios, ni el mismo tenente de Biota, en 1240, sabía que, en Biota, existían dos iglesias, a no ser que no quiera saber nada de la de los canónigos, la de San Miguel:
Citar:
“Et laxo et mando quod canent pro anima mia decem mille missas, et de dictis misis canent in ecclesia sancti Salbatoris Cesarauguste duas mille missas, et in ecclesia de Rota canent duas mille missas, et in ecclesia de Belchite canent trecentas misas, et in ecclesia de Letux canent centum missas, et in ecclesia sancti Petri de Lagata canent centum missas, et in ecclesia de Amara canent centum misas, et in ecclesia sancti Bartholomei de Alcanniz canent centum misas, et in ecclesia de Aladum canent centum missas, et in ecclesia de Viota canent ducentas misas.”
Parece ser que el tenente habla de una iglesia en Biota,
et in ecclesia de Viota, a no ser que se tenga presente eso que ya hemos comentado otras veces. A partir del mismo decreto de donación de la torre de Biota, firmado por Sancho Ramírez en 1091, queda claro que la mitad del término es del rey y la otra mitad del tenente. Con lo cual, hay dos concejos: el real y el señorial. Cada uno, tenía su iglesia y, por eso, el tenente emplea la expresión
et in ecclesia de Viota.
Por cierto, no será hasta el 1457 cuando el rey Juan II nombre a otro Jimeno de Urrea como I Vizconde de Biota.
El extracto está sacado del
Arxiu de Jaume I y reproduce 1240, novembre 30 Testament de Jimén de Urrea, atorgat abans de tornar a participar en la campanya militar de conquesta del regne de València, al servei de Jaume I Arxiu Històric Provincial. Zaragoza. Manuscrit: Origen y desçendencia de la casa de Urrea. Escrita per Jayme de Abiego. Escrita al darrer quart del segle XVI, ff. 12v-16r.
Vaya, que esta iglesia:
se las trae. Seguiremos.
Un abrazo a tod@s